Orígens

La festa que queda documentada des de 1939, en l'actualitat, les celebracions de Sant Antoni ocupen tota una setmana, amb els actes més importants produint-se el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. El dijous es realitza la “plantà del maio” a les 13:00h i ja a mitjanit, té lloc la “plantà” de la falla en la Plaça de la Puríssima (Plaça de l’Ajuntament) on s'ha situat tradicionalment des de les primeres celebracions populars, tal qual indiquen els més ancians del municipi.

El divendres, els actes més importants comencen a partir de les 20:00h, amb la representació de la marxa de Sant Antoni al desert temptat pel dimoni (2). La cercavila recorre la vila des de l'església fins a la plaça, passant pel carrer Major, el carrer Verge del Miracle i finalment arriba a la Plaça de la Puríssima. Aquest recorregut dura aproximadament una hora i està a càrrec de la Associació de Sant Antoni, i a les 21:00h es procedeix a la cremà de la falla en la mateixa plaça, seguida de la coetà a la gàbia al carrer Magdalena a les 22:00h.

Al migdia del dissabte es reparteix la caldera al carrer de la Magdalena. El menjar per a les festes de Sant Antoni comença a preparar-se eixe mateix dia des de les 7:30h del matí.

A la vesprada, a les 17:00h, al carrer Calvari es munten els cucanyes, joc en el qual participen els més joves. A les 18:00h, la coetà infantil al carrer Magdalena.

A la nit, a les 20:00h, té lloc la processó en honor a Sant Antoni Abad, que recorre el carrer Major, Verge del Miracle i Camí Fons.

El diumenge, tancant la setmana festiva, té lloc la missa en honor a Sant Antoni Abad a les 11:00h, seguida de la benedicció dels animals, al carrer Calvari i la Plaça del Ajuntament (6).

Vespra de la festa

Un dels elements més rellevants de la festa de Sant Antoni és la foguera que s'encén la vespra del dia gran, el 17 de gener. Inicialment es feia davant de l'església, al carrer major, però amb el temps es va traslladar a la plaça de la Puríssima. La foguera tenia dos elements essencials: el "maio", un pi que es recollia a la muntanya i es portava arrossegat pels animals, i les branques que formaven el cos de la foguera. Entre les tradicions associades, la gent caminava tres voltes al voltant del foc per a demanar sort, es feia la torrà d'embotits i carn, i els xiquets saltaven les fogueres menudes que es feien davant de les cases.

La "coetà" o "cordà" començava quan la foguera es convertia en brases. L'agutzil avisava a la gent que no participava perquè es resguardara a les cases. Els coets eren comprats pels festers amb diners recaptats mitjançant rifes i arreplegues porta a porta. Es llançaven coets de canya, "femelles" i "cuetets" per tot el poble, especialment al carrer Major, el carrer de Dalt, la plaça de la Puríssima i l'inici del carrer Magdalena. Els participants vestien roba vella, abrics, gorres i bufandes per a protegir-se de les cremades, i transportaven els coets en "cornalons", "macutos" o caixes cilíndriques.

Dia de Sant Antoni

El dia següent de la foguera i la "cordà" era el dia gran de la festa, que coincidia amb els actes religiosos, encara que també s'intercalaven alguns actes pagans. La jornada començava amb la missa i la benedicció dels animals, que tradicionalment es realitzava davant de l'església. Els amos feien donar tres voltes als animals al voltant de la foguera per a "protegir-los i que no els passara res la resta de l'any". Després, alguns anys es van celebrar "carreres de matxos" al "Camí Fondo" o la "pujada dels diners", on el guanyador rebia un xicotet premi.

A continuació, tradicionalment es feien les calderes, on els festers s'encarregaven de recollir perols de coure vells per a reparar-los i cuinar l'olla junta. Als anys 50, per suggeriment del nou rector, es va substituir temporalment per cassoles d'arròs al forn que es repartien a les famílies més necessitades del poble, però aquesta pràctica es va abandonar per ser considerada humiliant. Es va reprendre la tradició de les calderes d'olla junta, que es feien i repartien al carrer Magdalena, excepte dos anys que es van traslladar al Mercat d'Abastiments per la pluja. Per la vesprada, abans de la processó, es realitzaven cucanyes al carrer Calvari, que consistien en recipients de fang plens de diversos materials com farina, aigua i confeti per a la diversió de tot el poble.

"Huitada"

La "huitada" se celebrava el dia 25 de gener. Aquest dia es feia una foguera de menor grandària, i també es llançaven coets. Els encarregats de la "cordà" el dia de la huitada eren els festers que havien decidit realitzar la festa l'any següent. Els festers solien ser quintos, colles d'amics, colles de collidors de taronja o voluntaris que es presentaven per a evitar que es perdera la festa.